Per una senyora planc
es devertiment deixar,
perque n’han feta aixecar
una qui seia en es banc.
No és tan dolenta sa sang
i que vermei siga blanc
que l’haien de trepitjar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Sóller
Núm de glosa
246
Volum
II
Altres cançons relacionades
Aquest cara de moreno
a mi em volia enganar,
emperò no li bastà
tot es seu real salero.
Una dona de l’Horta
que feia la torta,
la feia d’un ui:
qui la vol que la prenga,
que jo no la vui.
Menescals, Dois i Salers,
mudes no n’empeltaria,
si altre remei no tenia,
encara preferiria
que s’abre bord romangués.
Tradicionari de Mallorca
