Per una senyora planc
es devertiment deixar,
perque n’han feta aixecar
una qui seia en es banc.
No és tan dolenta sa sang
i que vermei siga blanc
que l’haien de trepitjar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Sóller
Núm de glosa
246
Volum
II
Altres cançons relacionades
Després de Déu, ve mon pare,
i mu mare també n’ès;
llavò, darrere aquests tres,
de mi comandau, compare.
Ja veig la que em dóna vida;
ja veig la que em fa penar;
Déu la guard de trabucar,
que no mos escamp la comida!
Guisana, si tu m’embarques,
si Déu ho vol, tornaré;
de sa teva pell faré
per llaurar un aixanguer
i de la resta unes varques.
Tradicionari de Mallorca
