–Si me creia, passant pena,
sa teva amor alcançar,
me faria capolar
com el marquès de Villena.
−¿Saps que es marquès de Villena
per ventura la va errar?
Perque es deixà capolar,
ara és dins infern, que crema.

Som cego de nin petit,
de com mu mare em bolcava.
Considerau, estimada,
de pena si n’he passada,
de trebai si n’he patit!

A sa finestra teniu
un mirabajà, estimada,
i en donar-li una uiada,
un homo roman catiu.