El dimoni da sa sorda
va enganar es de Son Marrano,
i En Rafel Mariano
va compondre un canterano
de rels de figuera borda.
Davant la cara de Déu
jurà sens temor ninguna:
-Penjat estiga a sa lluna,
si aquest garbó no és meu!
Dius que m’has girat s’esquena
perque som un noningú.
Mal me toc gota serena
en tornar-me arrambar a tu!