Davant la cara de Déu
jurà sens temor ninguna:
-Penjat estiga a sa lluna,
si aquest garbó no és meu!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Llucmajor
68
II
Amigues, no vui amigues
d’aqueixes que s’usen ara:
davant te fan una cara
i darrere et fan ses figues.
Amigues i gavelleres,
de cop m’haureu de dir “vós”:
hem tractat de casar-mós;
ja ha molt que en tenim quimeres.
Quan vaig sebre que era morta,
vaig dir: -Comana-la’m molt.
Val més un dit en es front
que una corterada a l’Horta.