El dimoni da sa sorda
va enganar es de Son Marrano,
i En Rafel Mariano
va compondre un canterano
de rels de figuera borda.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Son Marrano
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1121
Volum
III
Altres cançons relacionades
Des que som casats, fins ara,
sa dona em deia “Nadal”;
i ara, com pas es portal,
“Al•lots, vet aquí ton pare”.
Lo senyor de Orriola, quan vol sopar, no té pa;
agafa l’escopeta i ja n’és partit a caçar.
No troba caça ninguna ni cap tir a on tirar,
només una joveneta que guardava el bestiar.
La va trobar adormideta a l’ombra d’un auzinar;
quan ne fou desxondideta, d’aquesta manera parlà:
-Es bouets són de mon pare, ses auvelles d’es germà;
demanau-les a ma mare i també a sa padrina,
i si elles les vos donen, ben donades estaran.
Enmig de Selva i Aubenya
s’hi fan d’aqueixs homenons
petitons i gruixadons
que són més forts que una penya.
Tradicionari de Mallorca
