A sa font de s’Heretat
jo m’hi vaig rentar sa cara,
i bruta la duia encara
de tant que havia plorat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Alegria i tristor
Poble
Manacor
Núm de glosa
406
Volum
III
Altres cançons relacionades
Devers les deu En Bolero
callava i no deia res;
quan vengué devers las tres,
que remenava d’espès
es cascavells d’es pandero!
Qui té xerxes, sempre està
com un pobre penitent:
en pic que li manca es vent,
llavò li toca remar.
Ses llebres de Son Boscà
saps que ho són, de refinades!
Amb ses senderes posades
s’atreveixen a botar.
Tradicionari de Mallorca
