Devers les deu En Bolero
callava i no deia res;
quan vengué devers las tres,
que remenava d’espès
es cascavells d’es pandero!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Hores
Manacor
195
II
Es fadrins de Felanitx
pretenen de cames primes.
No en parlem de ses fadrines
qui sempre surten p’enmig.
Anit la sort m’ha dit bé,
que dejorn he festejat;
he begut i he menjat
sense pagar cap dobler.
Yo me quería casar con un mocito barbero,
y mis padres me querían monjita de un monasterio.
Una tarde de verano, me sacaron de paseo,
y al revolver una esquina, había un convento abierto.
Salieron de allí las monjas todas vestidas de negro.
Me cogieron de la mano y me metieron adentro.
Me empezaron a quitar los adornos de mi cuerpo:
pulseritas de mis manos, anillitos de mis dedos,
pendientes de mis orejas, gargantilla de mi cuello,
mantilla de tafetán y jubón de de terciopelo.
Lo que más sentía yo era mi mata de pelo.