Carta, parteix i fé via
per dins mar, si hi ha llivell;
diràs an aquell ramell
que pensi en mi qualque dia;
jo, tant de nit com de dia,
sempre del món pens en ell.
Saps que estic d’encadarnada!
Jo casi no puc dir res!
Vaig festejar, anit passada,
fins que tocaren les tres.
-¿Voleu-me donar o vendre,
garrida, un caliu de foc?
que, si vos torbau un poc,
jo mateix l’aniré a prendre.