Amb cadena de cent vies
està lligat lo cor meu;
així hi estigués es teu,
Miquelet, si tu volies!

Fadrina que no festeja,
sempre du es davantal brut;
que se comani a Sant Lluc
que sa nespla no es podresca.

A ca nostra quan dinam,
a sa taula sempre em queda;
ben diferent de ca teva,
que, com llevau sa panera,
tots estau mig morts de fam.