Una matinada fresca, ul-la-là, , quina fresca hi feia!
Me’n vaig voler anar a caçar, ul-là-là, quina freca hi fa!
I no vaig trobar cap caça, per jo porer-li tirar,
més que una sola pastora dins el cor de l’auzinar.
La vaig trobar dormideta i no em va veure arribar.
Vaig coir un brot de viola i an el pit l’hi vaig posar.
Amb l’oloreta que feia, la pastora es despertà.
-¿Què buscau aquí bon jove, que em veniu a despertar?
-La vostra amor, pastoreta , si la’m volíeu donar.
-Demanau-la an els meus pares, o si no, an el meu germà,.
o també a la tia monja, o al meu onclo capellà
Que, si ells la vos donaven, per ben donada estarà.
¿Voleu-me dir, pastoreta, de qui és el bestiar?
-Les auveietes són meves, els bouets del meu germà,
les esquelles del meu pare, si jo vui, les me darà.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Raptes i forçadors
Santanyí
Assonant
97
IV
Si per Ciutat se sabia
que tu emmidones tan bé,
hi hauria cavaller
qui per criada et voldria.
Pere Antoni, jo et duc noves
de sa teva enamorada:
a dins es llit l’he deixada
que un capellà li diu coses,
i es metge que dues hores
de vida no li ha dada.
Bona amor, surt i vinè
en aquesta lluna clara.
Dos germans cara per cara
estan per a pegar-sè.