A Maó me n’aniré
si Déu ho vol i Maria.
Diré: -Al•lota, facem via,
que n’ets sa meva alegria
per tot es temps que viuré.
Jo m’és seguit dir mentides
i sols no confessar-me’n.
Saps que m’agrada de ferm
haver-les amb ses fadrines!
Endemés, si són garrides,
passa es temps i no me’n tem.
Quan jo li vaig donar es sí,
ja li mirava sa capa:
son pare duia corbata,
però es fii no en va tenir.