Es sol se pon i jo fris
perque lluny he d’anar encara:
a acompanyar sa comare
d’es terme de Sant Lluís.
Guerrera, a mi no em sap greu
que s’estimat ve a ca teva:
quant hi posis de part teva
serà profit p’es cor meu.
No dic que hages d’aplanar
es camí de fer passades,
però tan clares vegades,
s’amor arriba a mencabar.