Altres cançons relacionades
L’any dotze, sa fam voltava
Mallorca de cap a cap.
Qui volia comprar blat,
de sis aumuds arrasats,
a dos duros d’or el pagava.
De l’any dotze contaran
els minyonets innocents,
si se veuen a esser veis,
que se morien de fam.
Hi havia cases pobres
amb dos o tres combregats,
altres d’extremunciats
que vivien de garroves.
Es blat a coronta va:
dotze lliures sa cortera…
Fadrí que tengui casera,
enguany li espassarà.
L’any dotze era tot u.
Quan no en volia ningú,
s’aigo arribava a Sencelles.
A Lluc n’han posat bandera
en nom de tots es lluquers.
No vengueu es lledoners,
que per temps valdran doblers
per fer tafarres només
a l’amo de Son Llobera.
Vull dies fé anit passada
que bona la vaig deixar;
llavò, com hi vaig tornar,
ja la vaig trobar enterrada.
Tradicionari de Mallorca
