Un pam aquí,
un pam allà,
i un pam que li penja.
Un forrellat.
Sa carretera de Lluc,
la voldria endomassar
per, quan s’estimat vendrà,
ses pedres que hi trobarà
fossin coixins de vellut.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi,
que passases per aquí
i sols no poguesses dir:
“Al•lota meva, adiós!”