-A mi em diuen En Poquet,
de llinatge Perelló,
i som un tros de pastor;
sols no arrib a glosador!
Amb una verga d’aubó
mataria un esquadró
d’En Malec de Campanet.
No necessita En Poquet
suc de ses teves lleganyes!
Tu tens més bonys i buranyes
que no hi ha dins ses mentanyes
olives, un any d’esplet!
Parlarem de descendents
de sa nostra antiguedat.
No està tan lleig, estimat,
robar estiuades de blat
sense haver-lo espigat,
com tapar un infant nat
sense esser sagramentat
dins una bassa de fems.
I m’han dit que també en tens
dins l’hospital de Ciutat.
-Marget, jo t’ho dic de bo,
no et dic paraules secretes.
Voldria ses deu pessetes
te fossen cent balonetes
aficades en es cor!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Llubí
Rima
Assonant
Núm de glosa
14
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Ya vienen las monjas
llenas de toronjas,
no pueden pasar
por el río de la mar.
Por una, pasan dos,
pasa la Madre de Dios.
Con su caballito blanco,
alumbraba todo el campo,
campo mayor
de San Salvador.
Ha dicho guerrero
que le peguen fuego
a la casa de San Diego,
Sino que salte la niña
del mecedor.
A que sí, a que no:
en mi casa mando yo!
Tres palomitas
en un palomar
que suben y bajan
al pie del altar.
Dins lo meu enteniment
un estel hi ballaria.
¿Heu acabat, vida mia,
de donar-me’n entenent?
Es capellans de Sineu
són com a cans desfermats:
ell són millors per soldats
que per ministres de Déu.
Tradicionari de Mallorca
