-A mi em diuen En Poquet,
de llinatge Perelló,
i som un tros de pastor;
sols no arrib a glosador!
Amb una verga d’aubó
mataria un esquadró
d’En Malec de Campanet.
No necessita En Poquet
suc de ses teves lleganyes!
Tu tens més bonys i buranyes
que no hi ha dins ses mentanyes
olives, un any d’esplet!
Parlarem de descendents
de sa nostra antiguedat.
No està tan lleig, estimat,
robar estiuades de blat
sense haver-lo espigat,
com tapar un infant nat
sense esser sagramentat
dins una bassa de fems.
I m’han dit que també en tens
dins l’hospital de Ciutat.
-Marget, jo t’ho dic de bo,
no et dic paraules secretes.
Voldria ses deu pessetes
te fossen cent balonetes
aficades en es cor!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Llubí
Rima
Assonant
Núm de glosa
14
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Que estaràs de regalada
’n es lloc de Biniarroi
amb una esquella p’es coll
i a l’enquantre travada!
Diumenge arraconaré
tots los meus vestits de gala.
Ja no hi ha cosa més mala
que dur dol de lo seu bé.
Lladres, amb un carretó,
’naren a robar a Llubí,
i mataren un fadrí
qui anava a defensar-hó-
Na Catalina cridava:
-Tomeu, vine a sopar!-
No se devia pensar
que la mort allà el cercava!
Mentres estaven en taula,
tres homos varen obrir.
-Asesinos!- varen dir.
-Uis baixos, que heu de morir,
sense parlar cap paraula!-
Na Catalina cridava:
-Tomeu Capó, defensè’t!-
I el pobre jovenet,
p’es forat d’es guinavet,
qui la seva sang donava!
Na Catalina dirà,
com s’encontrarà amb sos lladres:
-Amb tretze guinavetades,
les me pegàreu debades,
no em vàreu porer matar!-
Ja és mort En Tomeu Capó,
ja és mort aquell amic nostro.
Resem-li un parenostro
amb bona devoció.
Tradicionari de Mallorca
