-A mi em diuen En Poquet,
de llinatge Perelló,
i som un tros de pastor;
sols no arrib a glosador!
Amb una verga d’aubó
mataria un esquadró
d’En Malec de Campanet.
No necessita En Poquet
suc de ses teves lleganyes!
Tu tens més bonys i buranyes
que no hi ha dins ses mentanyes
olives, un any d’esplet!
Parlarem de descendents
de sa nostra antiguedat.
No està tan lleig, estimat,
robar estiuades de blat
sense haver-lo espigat,
com tapar un infant nat
sense esser sagramentat
dins una bassa de fems.
I m’han dit que també en tens
dins l’hospital de Ciutat.
-Marget, jo t’ho dic de bo,
no et dic paraules secretes.
Voldria ses deu pessetes
te fossen cent balonetes
aficades en es cor!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Llubí
Assonant
14
IV
S’esquena, de mal que em fa,
arrrib que no hi tenc consol.
Si em perd dins Son Rossinyol,
no m’hi vengueu a cercar.
Malbé se faci es segar
d’es terme de Sant Marçal!
Bestiar que no fa mal,
que l’hagin d’encorralar!
Mal hagi sa ravenissa
qui m’ha aturada sa fauç;
m’ha fet pegar un cop fals:
això és bo per un qui frissa.