L’any qui ve no segaré
ni a jornal ni a escarada,
perque ja seré casada
i es pa de s’homo tendré.
¿Que no sentiu En Miquel
que crida com un orat?
Des que li han mort es gat,
ses rates l’han enganat
a sa gerra de sa mel.
Una al•lota de Maria
a la cara em va dir “gat”:
que, si l’agaf i la mat,
¿no trobau que ho mereixia?