En aqueix carrer d’es Born
jo l’he d’arribar a enfondir
de tant d’anar i venir
de can Damià d’es Forn.
Que té de manya es ferrer
de picar damunt s’encruia!
Encara que es vei no ho vuia,
’ximateix m’hi casaré.
Una jove guapa i bella
va sentir un pet brunent
i li daren entenent
que l’havien fet per ella.