A Llorito ja no hi ha
canyes per fer fabiols.
Margalida, si no em vols,
no t’hauré de donar pa.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Lloret de Vistalegre
Artà
515
III
Carabassa m’han donada,
carabassa menjaré.
La m’han donada molt grossa,
no sé li la’m cabaré!
-No et casis amb tintorer,
perque duràs ses mans brutes.
Casa’t amb velluter
i duràs bones vellutes.
No et casis amb velluter,
perque duràs vellutons.
Casa’t amb un sabater
i duràs bons retalons.
No et casis amb sabater,
que te tirarà sa forma.
Casa’t amb un escolà,
que es campanar fa bona ombra.
No et casis amb escolà,
que te tirarà es batai.
Casa’t amb un mariner
i et durà bon escambrai.
No et casis amb mariner,
perque et tirarà a la mar.
No et casis amb taverner,
peruq eun dia et jugarà.
Casa’t amb un bon ferrer
i ell mateix te forjarà.
No et casis amb un ferrer
si no vols sentir picar.
Casa’t amb un cavaller
i te durà a passejar.
No et casis amb cavaller,
perque cauràs d’es cavall.
Casa’t amb un ballador
i aniràs de ball en ball.
Passes per aquí davant.
¿ Que et penses que no et conega?
Vas vestideta de negre
com la Verge el dijous sant.
P’es diumenges aigordent
i p’es dilluns aigo fresca
per apagar es foc ardent
que tot lo meu cor rodeja.