A l’entorn i més a l’entorna, aferra’t a ell, que qui gosa, toma.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Cançons de sequer
Deià
184
II
Ses al•lotes ja no en duen, d’aquells merinyecs antics, sinó d’uns altres vestits segons ses modes que s’usen.
Si s’estimat no me vol, de pena me moriré; damunt un puig me’n ‘niré tota sola, i viuré de banyes de caragol.
Una cosa que no té cap, però té coa, i fil com una filoa. Un estel amb coa.
