T’escric amb tinta vermeia
perquè de negra no en tenc.
Pens en tu cada moment
igualment si sempre et veia.
Ella és blanca com la pega
i vermeia com un corp,
és humil com l’argelaga
i alegre com un mort.
Sa prima d’es violí
s’és rompuda, i no hi ha amores.
Bona nit tenguen, señores,
que jo me’n vaig a dormir.