A la ciutat de Nàpols, hi ha una presó,
la vida mia!
Hi ha vint-i-nou presos qui canten la cançó.
La dama està en finestra, de finestra en balcó.
Els presos se’n temeren, ja no cantaren, no.
-¿Per què no cantau, presos, per què no cantau, no?
-¿Com hem de cantar, dama, i estam dins gran presó
sense menjar ni beure, tan sols un roegó,
ni veure sol ni lluna, tan sols un finestró?
-Mon pare, lo meu pare, jo vos deman un do.
-Ma fia Margalida, ¿quin do vols que te don?
-Mon pare, lo meu pare, les calus de la presó.
-Ma fia Margalida, això no ho faré, no.
-Mon pare, lo meu pare, no mateu en ’Madó!
-Ma fia Margalida, serà el primer de tots!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amor desgraciat
Poble
Inca
Rima
Assonant
Núm de glosa
26
Volum
IV
Altres cançons relacionades
L’amo em diu: -Sega, seguè.-
I no en tenc gens, de seguera.
A s’ombra d’una figuera,
m’hauria de dir: -Asseu-tè.
Homo petit i ruat,
¿què tens de mi, que tant xerres?
Jo em pens que a ses teves terres
no s’hi fa xeixa ni blat.
Un missatge petitó
que mai ha guanyat lloguer
de pressa replega es bous
com cap missatge sap fer.
Una mosca de bover.
Tradicionari de Mallorca
