’Vui és dijous tot lo dia,
un temps l’anava esperant;
i ara m’alegra tant
com si dijous no hi havia.
Pobre de Juan Amer!
Ja en deu passar, de trebai!
Es dilluns se’n va a sa Vall;
fins es dissabte no ve.
Blanca la voleu, amor,
i a mi me trobau morena.
¿Vos pensau que a mi em dona pena
no tenir acompanyador?