A lo punt que arriba En Pere,
–Bon vespre! ¿Com és? ¿Com va?
¿Que heu sopat, o heu de sopar?
–Si en vols, encara n’hi ha.−
I la joveneta està
amb so mocador en sa mà
que no pot dir res, de pena.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sofriment per amor
Poble
Santanyí
Camp Semàntic
Complements, Desamor i ruptura, Dia i nit, Festeig, Hàbits casolans, Joventut, Tristor
Mètrica
7a7b7b7b7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
7
Núm de glosa
1641
Volum
I
Núm de pàgina
99
Altres cançons relacionades
Si jo poria tornar
tres hores un esperit,
seria un incert que anit
no ves es qui em fa penar.
Dimenge, amb s’esperar-vós,
amb ningú em vaig divertir;
joves sí que en vaig tenir;
més pena va ser per mi
perque no venguéreu vós.
Sa meva amor no és tan poca
com sa que vós em teniu:
es vespre que no veniu,
repar si tornaré loca.
Tradicionari de Mallorca
