Estimat, pena em donau,
molta pena i cativeri,
jo volria esser a s’imperi
d’allà on vós habitau.

En Barret, qui m’és tan ase,
va cercar un politxó
i va dir an Es Mascaró:
-Pega fort, i faràs vasa!-
A l’arribada a Campos,
es cavall va travelar,
i un passatger va anar
an es poble a alterar
en que havia de passar
un cavall qui feia santos.
Bans d’arrivar a Santanyí,
es cavall ja tombejà:
sa diligènci’deixà
fins l’endemà dematí...
Com va arribar a Llucmajor,
En Barret Loco sortí.
Lo primer que li va dir:
-¿Com t’és anat, Mascaró?
-A mi m’ha anat d eprimera,
però an en Perico, no.
No hi fa res es politxó,
sempre som naat d’arrere.
Ja n’he perdudes ses ganes
d’es politxómanejar.
Es remei millor serà
donar-lo a ses milanes!-

Jo cridava: “Es berenar”,
i es berenar no venia.
A’s darrer cop vaig cridar:
“Duis es berenar! Feis via!”