Jo cridava: “Es berenar”,
i es berenar no venia.
A’s darrer cop vaig cridar:
“Duis es berenar! Feis via!”
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Berenar
Llucmajor
867
III
Un coní n’és perseguit
com una al•lota garrida.
Tothom li cerca sa vida
tant si és gran com si és petit.
Closques d’ou no en veuen massa
en es fogons d’es trossers:
coes d’ais, ja n’hi ha més
i cotnes de carabassa.
Per menjar tenc sa cuiera;
per pastar, abans, pos llevat.
Al•lota, jo he acabat
de correr-te més darrere.