A Esporles, quan van mudats,
se pensen dur la Duana;
duen calçons empeltats,
i es diumenges, d’endiana.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Esporles
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
122
Volum
III
Altres cançons relacionades
Encara, de més a més
que la festeges pobila,
ses al•lotes de dins vila
tenen un salero més.
Adiós, Pepeta Clara;
si te’n vas de Llucmajor,
comana’t an el Senyor
i an En Verga, que és ton pare.
Terra avorrida de Déu,
qui no fa blat ni civada:
en quatre anys que t’he sembrada
no m’has tornat lo que és meu.
Tradicionari de Mallorca
