A escarada segaria si em donaven carn d’anyell, per jeure una bona pell i estar a s’ombra tot lo dia.
Escaraders. Escarades
Artà
Com de tu em vaig despedir, el meu cor tronava arrere perquè duia més quimera de quedar que de fugir.
Que rebentin muts i sords! Vós sou sa meva alegria: per rallar amb vós, aniria dellà on vénen es tords.
Es sol ja se tira darrere una mata i es majoral nostro qui perd sa sabata.
