Em fan fer sa terra triga
pegant i diguent:-Errí!-
Es cavall menut va dir:
-Tu m’has posat es coixí,
que tot es coll me pessiga.

Dins un pinar desolat,
cinc carboners
per guanyar quatre doblers
solen fer càrritx.
En es carrer de Fartàritx
hi ha una rossa
qui va entaferrar una coça
an En Daurat.
Va sortir un escaravat
qui, amb gran pena,
es rostoi li feia créixer
amb una alena.
Un barco fa corantena
a disn es port aturat.
Si va carregat de blat,
fora por, no patirem:
coques i rellius farem
i menjarem tot lo dia,
i, en venir devers migdia,
un poquet descansarem,
i llavò tendrem repòs.
A un brossat bo i ben gros
m’agrada fer-li renyines.
Ne surten dues formigues
darrere un bou,
cap avall p’es carrer nou
per Na BAtlessa
fins que sortí sa mestressa
de can Ranxer:
-Rebota! Deixau-lo fer
i los durem a Ciutat
a casa d’un carnissser,
o si no, d’un cavaller,
i en faran un estofat.

Sa fia d’es batle
n’és torta d’un ui:
qui la vol, que la prenga,
que jo no la vui.
Ara va de bot
sa fia d’es batle;
ara va de bot
es batle i tot!