L’amo Antoni de sa Cova,
per enguany ja m’hi teniu,
i, si l’any qui ve som viu,
sé cert que no us faré nosa.
Jo no sé de què t’entones,
mirai de m’enteniment,
que ses paraules i plomes
com aqueixes que tu dónes
a l’aire, les s’en du es vent.
Margalida, m’ho pots dir,
si em vas amb carta tapada.
Si has d’esser com ta mare,
que no va voler ton pare,
no tenc que passar es camí.