Tres taronges, tres poncins,
tots sis los t’he d’enviar:
es primer que has d’encetar,
es meu cor hi està dedins.
Quan sent aquest fabiol
que toca de nit i dia,
a veure’t de prop ‘niria;
però mu mare no ho vol.
En temps de batre i fa vent,
van alegre ets homos d’era.
En tenir una quimera
no em fuig de s’enteniment.