Diumenge arraconaré
tots los meus vestits de gala.
Ja no hi ha cosa més mala
que dur dol de lo seu bé.
Catalina, el meu cor està
que pena de nit i de dia,
i jo a la fi no voldria
que lo haguesses d’enganar,
i altri hagués de disfrutar
de sa teva galania.
Que t’olvidasses, voldria
de quants de fadrins hi ha,
fins que Déu mos dispondrà
davant un sagrat altar
i servidor teu seria.
Dins Vinagrella hi habita
un jove de Manacor
qui porta rellotge d’or
qui quarts i hores repica.