Sant Antoni ja s’acosta,
ja comencen a cornar:
a dins la vila d’Artà
saben fer pans sense crosta.
Tanmateix m’hi casaré,
amb aquest que no voleu,
perque, com vos temereu,
robada me n’aniré
i sa roba me’n duré,
i, si en voleu, ja en fareu.
Quanta vegada una mare
no la se gosa mirar,
i un polissó la fa anar
tota blava per sa cara!