Altres cançons relacionades
Quan jo poria cantar,
que en tenia, d’alegria!
I ara, de cada dia,
mon consol és de plorar
quan jo pens i torn pensar
que no tenc lo que tenia:
ja no tenc cap fii ni fia
en sa meva companyia
que lo pugui comandar.
A sa torre Canyamel,
mu mare, deixau-m’hi anar.
Jo no hi som per festejar,
hi vaig per mor d’En Miquel.
Com seré damunt ses costes
que veuré Sineu de pla,
adiós, Biniatzar!
Que de llàgrimes me costes!
Tradicionari de Mallorca
