No són tan fortes ses vincles
com a sa presó, fadrins;
perque, en esser-hi dedins,
es cavalls tornen pollins,
i ets homos valents, ximples.
Llengo llarga, ¿a on vas?
-Vermeia, ¿no callaràs?
-¿Si callaré? No callaré!
Si caic de s’abre, et mataré.
Una magrana i una serp.
Vaig prometre d’anar a Lluc
amb sa meva enamorada
i ara la m’han casada:
promeses no hi han valgut.