Com seré damunt ses costes que veuré Sineu de pla, adiós, Biniatzar! Que de llàgrimes me costes!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Biniatzar
Sineu
494
III
Com era nin petitó, que set o vuit anys tenia, ja començava, Maria, a tenir-te passió.
Jo sent renou de sarments i de llenya forastera. Com vagi a romandre a s’era bé m’esmolaré ses dents.
Hi ha fadrina qui va per vila “veis-me, veis-mè”, i se dóna de parer que això la farà casar.
