Es pagesos són pagesos
i es ciutadans ciutadans,
i, si se donen ses mans,
poren anar ben entesos.

En sentir es nom de Miquel,
es meu cor ja no té saba.
¿Podré taiar d’aquest abre
branques, sa soca i sa rel?

Si tu te fas la rosa, rosa del roser blanc,
jo me faré la beia i te vendré a picar.
Si tu te fas la beia i a mi me vols picar,
jo me faré l’anguila, l’anguila del mar gran.
Si tu te fas l’anguila, l’anguila del mar gran,
jo em faré pescador i te vendré a pescar.
Si tu et fas pescador, i a i me vols pescar,
jo me faré la llebre, llebre del puig més alt.
Si tu te fas la llebre, llebre del puig més alt,
jo em faré caçador i te vendré a caçar.
Si tu et fas caçador i a mi me vols caçar,
jo me faré la monja, monja del convent gran.
Si tu te fas la monja, monja del convent gran,
jo me faré el frare i et vendré a confessar.
Si tu te fas el frare i a mi em vols confessar,
val més que mos casem i no penarem tant.