Sou com la mata porrera,
que no fa fruit, sinó pols:
donau esperança a molts
i amb pocs teniu la quimera.
A Ciutat un senyor duia
uns calçons de bambosí,
i pens que els hi va cosir
es sastre d’En Pep Camunya.
Vidre volador bastava
per s’al•lota fer lluir,
però En Toni Marratxí
confits i tot li tirava.