“Adiós, beca vermeia;
beca vermella, adiós”.
Se despedien los dos;
un plorava i s'altre reia.
M’agrada Na Garró Brut
perque em fa sa plata neta;
me ric de Na Parrinqueta,
d’ella i d’es seu puput.
Ja sé que vàreu ballar
qualque vespre de vetlada;
jo me passeig per s’andana
amb sa camia banyada
i amb un rem en cada mà.