Jo davall en es torrent
i em pos en es roquissar,
tot d’una em sec a sullà
esperant que faça vent,
i, si no en ve de rabent,
torn agafar l’armament
i ja li he estret de d’allà.

Desset colles desclucades
i altres tantes de coixí;
s’era devia tenir
dos-centes passes quadrades.
I unes veus regalades.
Ell sentien ses cinglades
d’allà s’hostal de Judí.

En Pep Penya du la doma
en so sò d’es trompejar.
¿Saps què devia mirar?
Si volia Na Coloma.