Vaig sembrar llavor d’amor
dins es teu jardí, garrida,
i ara t’ets ensenyorida
d’es planter i de sa llavor.
Si pensàvem en la mort
una estona cada dia,
cap cristià hi hauria
que dugués es feix tan tort.
Passetja’t, si vas segur,
i l’alcançaràs senyora;
jo encara som campadora
deu anys sense rallar amb tu.