Jo tenc es deume d’es verd,
es d’es pla i de sa muntanya.
Ves-me alerta, Bet Catanya,
que no et deumi es juevert.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Llucmajor
212
II
Jo no sé què dar-te més
que dar-te la meva vida;
pren-la si la vols, garrida,
que no et deman interés.
-Pastoret, ¿d’on véns?
-De la muntanya, de la muntanya.
-Pastoret, ¿d’on véns?
-De la muntanya de veure el temps.
-¿Quin temps fa?
-Plou i neva, plou i neva.
-¿Quin temps fa?
-Plou i neva per allà.
-Fé volar es coloms
tot lo dia, tot lo dia;
Fé volar es coloms
tot lo dia p’es racons.
Fé volar ets aucells,
tot lo dia, tot lo dia.
Fé volar ets aucells,
tot lo dia p’es portells.
¿Quina feina fas
per la muntanya, per la muntanya?
¿Quina feina fas?
-Vine, vine, i la veuràs:
faç volar es coloms
tot lo dia, tot lo dia,
faç volar es coloms
tot lo dia p’es racons.
Aquest jove, cada mes
muda sa pell de sa cara,
i llavò diu a sa mare
que és caigut dins es batzers.