A la casa del meu pare, davant hi havia un pi.
La soca n’era de plata i lo brancatge d’or fi.
Damunt la branca més alta, l’àliga hi fia son niu.
De set llegos duia s’aigo per dar beure a los seus fills.
I cadagota que en queia feia moldre tres molins.
Un molia or i plata; l’altre, perles i robins,
l’altre l’amor de les dames per encativar fadrins.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vària d'aventures amoroses
Llucmajor
Assonant
104
IV
Que hi estava jo de bé,
que a sa Llapassa segava!
De su-dins es sementer
veia es sogre qui envelava
i s’estimat qui passava,
que feia de pareier.
Devers sa barraca nostra,
que hi feia de mal estar!
Fèiem dijunis per força
perque no teníem pa.
Tu te devies pensar
que sense tu no viuria,
i al cap de vint-i-un dia
sa poca amor que et tenia
dins es foc la vaig tirar.