A la casa del meu pare, davant hi havia un pi.
La soca n’era de plata i lo brancatge d’or fi.
Damunt la branca més alta, l’àliga hi fia son niu.
De set llegos duia s’aigo per dar beure a los seus fills.
I cadagota que en queia feia moldre tres molins.
Un molia or i plata; l’altre, perles i robins,
l’altre l’amor de les dames per encativar fadrins.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vària d'aventures amoroses
Llucmajor
Assonant
104
IV
Jo no crec que dins Espanya
hi haja una amor com vos tenc:
vós vos n’anau i jo vénc
i mon cor vos acompanya.
M’has fetes aqueixes gloses
i no sé ambe quin motiu.
Que jo de tu sé més coses
que llagosts no hi ha d’estiu.
I, si em fas sortir d’es niu,
sabràs ambe qui te poses.
Vou-verivou
vou-veriveta,
vendrà sa soneta
quan n’hi haurà prou.