Jo me’n vaig d’aquí a la fresca,
si sa somera no em toma.
Senyora, guardi sa poma
per un senyor que ho meresca.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Campanet
Núm de glosa
202
Volum
II
Altres cançons relacionades
Rebosillo de seguí,
calces verdes, no en faltaven,
i es jornalers aportaven
calamandri d’es més fi.
L’any dotze, sa fam voltava
Mallorca de cap a cap.
Qui volia comprar blat,
de sis aumuds arrasats,
a dos duros d’or el pagava.
De l’any dotze contaran
els minyonets innocents,
si se veuen a esser veis,
que se morien de fam.
Hi havia cases pobres
amb dos o tres combregats,
altres d’extremunciats
que vivien de garroves.
Es blat a coronta va:
dotze lliures sa cortera…
Fadrí que tengui casera,
enguany li espassarà.
L’any dotze era tot u.
Quan no en volia ningú,
s’aigo arribava a Sencelles.
Oh cara de carabassa,
es darrer cop t’has casat!
T’has tirat dins una bassa
qui tothom s’hi ha bolcat.
Tradicionari de Mallorca
