Es comptes a casa externa
sempre baten i van bé.
Qui a ca seva els ha de fer,
molts de pics s’engalaverna.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Llucmajor
574
II
-Amic meu, jo em som casat.
Si vesses sa meva dona,
tant d’or i plata que sona,
quedaries alabat.
-Deu esser malanadeta
que t’haja volgut a tu!
Tant d’or i plata que du,
deu esser borda o xueta.
A quinze anys, quan és poncella,
ja comença a dur gratat,
i, si no té enamorat,
no se sol perdre per ella.
El ravenet li digué:
-Margalida, pren murtons.-
I ella, fent margaions,
es plat i tot se’n dugué.