De Son Odre a S’Estorell
jo no hi planyia es camí
per veure aquell xerafí
que valia més per mi
que es terme de Marratxí,
que Son Coc i Son Verí,
Son Sales de Marratxí,
Barcelona i es Castell.
Si fos estat coronell
o comandant de vaixell,
sa sang i sa meva pell
tenia per donar-lí.

Si et cases, de cop tendràs
un ninet o una nina,
i si és mascle o fadrina,
per nora, ¿que no em voldràs?

Casa’t a devers ses fires,
veuràs com no segaràs.
Com m’encontraràs, diràs :
-Jesús, Jaume, ¿que ho sabies?