Altres cançons relacionades
Es tord se’n va an es xibiu
perque no veu s’enviscada.
I vós, roseta encarnada,
amb sa primera vegada
que vénc aquí, ja dormiu.
Si me dius que som alia,
tots es meus ho són estats.
Val molt més esser orats
que tocats de grosseria.
Es meu guerrer sempre du
es guardapits d’endiana
i una bossa de llana,
però no hi està ningú.
Tradicionari de Mallorca
