M’han dit que us casau, garrida,
amb un vei, per l’interès :
ja haguera convengut més
que el qui hi ha pensat, tengués
cortanes tota la vida.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Algaida
1787
III
D’es meu cor se fan esquerdes
com veig que me n’he d’anar
i assuaquí he deixar
un clavell florit que hi ha,
qui, com surt a passejar,
jo li voldria enramar,
per allà on ha de passar,
de murta i de canyes verdes.
Sa meva sogra no em vol
perque diu que som eixuta:
n’hi farem una de sucre;
s’entén, si es seu fii la vol.
Ja li diràs a ton pare
i a ta mare, si vols,
que no m’agrad de fesols
perque no es miren de cara.