Diu que té blat dins sa sitja,
però no me’n vol donar.
Jo no conec si és germà,
només de com me pagà
sa dot, i me’n va robar,
de tres parts, dues i mitja.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Artà
134
II
Jo t’enyorava, Francina,
i no era per berenar:
tenia por d’aplegar,
dins lo meu cor, fam canina.
Es gorrions ja són grossos
quan ve que surten d’es niu,
i per damunt ses teulades
fan: “Tiu, tiu, tiu, tiu, tiu, tiu,”.
Es qui no el sega, l’arranca
i així tots trebaiam.
Si acabam per Sant Juan
anirem a sa Font Santa.