Estimat, recordau-vós
de mi alguna vegada,
que me n’he d’anar a l’Havana
i sa primera indiana
que dugui serà per vós.
Cara de voga estantissa
i morro de baix penjant,
oreies ventant ventant,
amples com una pellissa.
No me veuran anar a missa
en tal animal colcant.
Ja se n’han duit es floret
de dins Campos de fadrins:
no hi trobareu sinó nins
i també qualque veiet.