Sa meva dona, a poc a poc,

Sa meva dona, a poc a poc,
se voldrà riure de mi:
m’envia a dur aigo i foc,
i jo som tan aubercoc
que de tot li dic que sí.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Vida matrimonial

Poble

Campos

Núm de glosa

2157

Volum

III

Altres cançons relacionades

En Juan Xinet m’envia
aquí davant, a cantar,
per veure si alcançarà,
mestressa, sa vostra fia.

En anar a Ciutat duré
unes forques forasteres
per penjar ses baladreres
que tenc en es meu carrer.

Mon cor no dorm ni reposa
ni té gens de quietud.
S'enamorat no és vengut
perquè està malalt de rosa.