Sa meva dona, a poc a poc,

Sa meva dona, a poc a poc,
se voldrà riure de mi:
m’envia a dur aigo i foc,
i jo som tan aubercoc
que de tot li dic que sí.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Vida matrimonial

Poble

Campos

Núm de glosa

2157

Volum

III

Altres cançons relacionades

Era un frare qui passava
per davall un llantoner,
i una gota li caigué
d’oli, a damunt sa cara.

Devertiment és sa ronya
i sempre seguit gratau,
però com vos n’adonau,
vos cou que és una vergonya.

Totes ses vilanes duen
puputs i cabeis taiats,
i en veure ets enamorats,
com a dimonis s’afuen.