Sa meva dona, a poc a poc,
se voldrà riure de mi:
m’envia a dur aigo i foc,
i jo som tan aubercoc
que de tot li dic que sí.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Campos
Núm de glosa
2157
Volum
III
Altres cançons relacionades
No et pensis que em sapi greu
que la festegis polida:
per ventura serà es meu
es més curro de la vila.
Oh gloriós Sant Marçal,
vós qui curau de dolor.
D’una part és aubacor
i de s’altra paratjal.
Jo tenc ses cames trencades
de pujar i davallar.
Malhaja el qui va posar
s’ofici de ses criades!
I les menen a barrades
perque sang seva no hi ha.
Tradicionari de Mallorca
