Sa meva dona, a poc a poc,
se voldrà riure de mi:
m’envia a dur aigo i foc,
i jo som tan aubercoc
que de tot li dic que sí.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Campos
Núm de glosa
2157
Volum
III
Altres cançons relacionades
En haver dinat estic
trempat per anar a segar,
però em solen agafar
dos o tres mals en un pic.
Si voleu que vos ho diga,
jo vos ho diré, si puc:
una, que em trob butzarrut
i em ‘gafa vessa i puput,
i és lo que més me castiga.
A un mort li diuen “’diós”,
i a un viu, “a reveure”.
¿Quan mos hem de tornar veure,
cara de clavell hermós?
A l’amo vaig demanar
a on tenia es blat gros.
-Aquí d’alt n’hi ha un tros
que t’hi poràs esbravar.
Tradicionari de Mallorca
