Com ses noceres se’n van,
trista queda sa novia,
emperò ella roman
amb sa millor companyia.
Si a Mina a festejar vas
una galant meravella,
aquesta troca vermeia,
Toniet, que dus de seda,
p’es ravells la deixaràs,
i llavors maleiràs
es xot i s’euveia negra.
Erri, erri, somereta,
erri, erri, aset meu,
prest serem a sa costeta,
ben propet de can Tomeu.