Un dia passava
per baix d’un carrer;
vaig veure un roser
que roses tenia.
I jo li vaig dir:
-Roser preciós,
polit i hermós,
¿vols venir amb mi?
¿Vols venir amb mi,
amb mi fins Alger,
coirem taronges
d’aquell traonger?
Aquell taronger
tan apreciat;
el qui l’ha sembrat
habilidat té.
Habilidat té.
es fii d’es canonge.
Que, si vos feis monja,
jo frare em faré.
Jo frare em faré
i estaré ausent,
i em passejaré
per dins el convent.
Aquelles taronges
tenen gran virtut:
es malalts que en mengen
cobren la salut.
Aquelles taronges
que vós abastau,
obriu-me’n les portes,
no tanqueu amb clau.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Campanet
Rima
Assonant
Núm de glosa
23
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Hi ha hagut temps que poria
bravejar de tenir bo
amb lo mirai del meu cor
que cada vespre venia.
¿Que no heu reparat com van
ses que volen esser guapes?
D’es monyo se fan barraques,
i, si plou, no es banyaran.
-¿A on vas, escarabat,
que fas ses passes tan grosses?
-’Xa’m passar, que vaig a noces,
que un germà meu s’és casat.
Set calderes i una olla
feren d’arròs engrogat
i encara no ha bastat.
Tradicionari de Mallorca
