Un dia passava
per baix d’un carrer;
vaig veure un roser
que roses tenia.
I jo li vaig dir:
-Roser preciós,
polit i hermós,
¿vols venir amb mi?
¿Vols venir amb mi,
amb mi fins Alger,
coirem taronges
d’aquell traonger?
Aquell taronger
tan apreciat;
el qui l’ha sembrat
habilidat té.
Habilidat té.
es fii d’es canonge.
Que, si vos feis monja,
jo frare em faré.
Jo frare em faré
i estaré ausent,
i em passejaré
per dins el convent.
Aquelles taronges
tenen gran virtut:
es malalts que en mengen
cobren la salut.
Aquelles taronges
que vós abastau,
obriu-me’n les portes,
no tanqueu amb clau.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Campanet
Rima
Assonant
Núm de glosa
23
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Un fadrí tot s’atolondra
festejant petit petit;
com ve devers mitjanit
demana si són les onze;
i llavò se mira s’ombra:
−¿Qualcú que m’haurà sentit?−
Ella li diu: −Oh, atrevit!
Per tu tenir es cos servit,
a mi em seria deshonra.
Vós sou causa, bona amor,
de la meva mala sort:
quan veis es temps que ve tort
perque jo no arribi a port,
pregau que hi hagi maror.
Ja mos veurem a la fresca,
com es sol s’enramarà,
aqueix porro si tendrà
cap de rel que no patesca!
Tradicionari de Mallorca
