Un inglès italià
que va néixer a Son Servera
i se va casar a Artà,
se va morir a s’Hort d’es Ca
i està enterrat a Cabrera.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Artà
Núm de glosa
388
Volum
II
Altres cançons relacionades
La pobra garbaionera
tot l’any li fan ets entorns:
d’estiu li cuien ses paumes,
i d’hivern es garbaions.
Jo pas pena de cativa
des que amb tu no he rallat.
Saps que és de mal, estimat,
dur dol de persona viva!
¿Quantes pedres hi ha en aquest carrer?
Jo les sé comptar molt bé:
N’hi ha una, n’hi ha dues,
n’hi ha tres, n’hi ha quatre,
n’hi ha cinc, n’hi ha sis,
n’hi ha set, n’hi ha vuit, n’hi ha nou.
Per entrar en es carrer Nou
un senyor i una senyora
que pintaven Sant Joan.
Que se giri sa més gran.
Tradicionari de Mallorca
