-Duc sa camia remui
de suar el calor teva.
-Aquell qui no en vol de meva,
jo de sa seva no en vui.
Com ella surt a ballar,
amb un aire que me mata,
duu damunt cada sabata
una sivella de plata
que és més ampla que sa mà.
Sa fia d’En Colau Xina
n’era tan fina
com un sedàs:
té quinze pams d’oreia,
setze de ceia
i devuit de nas.